FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fregar amb les ungles. La Carmina s'adorm quan li graten l'esquena. Encara que tinguis picor no et gratis. Si et grates el gra se t'endenyarà. Quan no sap què contestar, es grata el cap, l'orella. gratar-se la butxaca [o gratar-se la bossa] Despendre diners. gratar-se la panxa Estar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pica per a fregar els plats. Pica que té un albelló per on s'escorre l'aigua. Rec o rasa petita per on s'escorre l'aigua que va cap a una bassa. Conducte subterrani per on s'escorren les aigües. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cruixit de les dents en fregar les de dalt amb les de baix. Soroll aspre que es produeix en refregar dues superfícies dures l'una contra l'altra. La clau era rovellada i girava dins el pany amb escarritx. Esquitx. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
artifici. Un home llis. posar llis algú Apallissar-lo. passar de llis Passar de llarg. de llis D'una manera clara, sense embuts. Confessar de llis. llis i ras Sense embuts. passar llis [o anar llis] Passar just, sense fregar, sense entrebancs. En min., pedra solta i de volum [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una peça de seda, les fulles seques, etc., fer un seguit de petits sorolls en manejar-les, prémer-les, etc. Un cos, fer un soroll anàleg pel fregadís de les seves parts o partícules entre elles. Aquell parquet cruix. Les dents, fer soroll en fregar les de dalt amb les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aquí, plantat com un pal? Estava dret com un pal. pal de fregar Estri format per un pal amb una baieta a l'extrem, que serveix per a fregar el terra. pal de paller Element central d'una organització que en garanteix la consistència. L'àvia era el pal de paller de la família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument que consisteix en un gran nombre de cerres, de crins, de brins rígids, etc., plantats en una placa de fusta, d'os, de vori o d'altra matèria dura, que serveix per a netejar i fregar. El raspall de la roba. Treure la pols amb un raspall. El raspall del cap. El raspallet de les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'Arràs] Tela de seda lluent que a l'edat mitjana era fabricada a la ciutat d'Arràs. Tros de drap de llana, de lli, de cànem, etc. Un drap de cuina. Un caixó per a llençar-hi els draps bruts. Eixugar-se les mans, netejar-se les botes, treure la pols dels mobles, fregar les rajoles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dentada, d'acer, que, en fregar la pedra de sílex, origina la guspira que inflama la pólvora. roda de fira Atracció pròpia de parcs o fires que consisteix en una gran roda que gira en un pla vertical, proveïda de seients o cabines. roda de la fortuna Vicissituds de les coses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
regadiu derivada d'un corrent d'aigua mitjançant canals o séquies arran de terra. aigua meteòrica Aigua de la precipitació atmosfèrica. aigua morta Aigua estagnant. aigua per a aigualejar Aigua per a rentar, netejar la verdura, fregar rajoles, etc. aigua viva Aigua [...]
