FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cistell, covenet, etc., fet de vímets, de joncs, de verducs, de rodells i de tires de castanyer, etc., de diferents formes, grandàries i usos segons les contrades. Persona curta d'enteniment o de maneres esbojarrades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar la quietud, serenitat, lucidesa, (d'algú o d'alguna cosa). Torbar l'ànim, l'enteniment, d'algú. Torbar la quietud de la nit. Torbar el silenci. Immutar-se . En fer-li aquesta pregunta, ell evidentment va torbar-se. Alterar el curs natural, el bon funcionament, l'estat normal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer entrar (l'aire) als pulmons. Inspirar l'aire pel nas i expirar-lo per la boca. Fer néixer en l'ànim, infondre-hi com per una influència sobrenatural (idees, afectes, resolucions, etc.). Aquella dona li inspirà un gran amor. Déu, il·luminar l'enteniment, moure la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir o cobrir de boira. Quan para el vent, els cims s'emboiren. Ofuscar (l'enteniment o l'esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap. La ment se m'emboira i no puc estudiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar cec. Llevar o fer minvar l'enteniment (d'algú) a causa d'un afecte o passió. La cegava l'amor per aquell home. Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llum a l'enteniment (d'una cosa). Aclarir (un punt, un text) amb comentaris. Instruir-se, adquirir cultura. Ara que s'ha enriquit, vol il·lustrar-se per poder freqüentar certs ambients. Adornar (un llibre, un imprès) amb làmines, gravats, etc., al·lusius al text. Fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica intermèdia entre el dogmatisme i l'escepticisme, segons la qual l'enteniment humà no pot arribar a certeses absolutes, però sí a opinions probables. Doctrina segons la qual, en matèria moral, quan no es pot aconseguir la certesa, és lícit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funció en sèrie. Fer passar per una sèrie d'estats successius cadascun dels quals és preparatori de l'immediat següent, fer canviar gradualment d'un estat a un altre de més perfecte, de més complex. L'estudi desenvolupa l'enteniment. Desenvolupar la indústria. Passar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llum, fornir claror (a alguna cosa). El Sol il·lumina els planetes. Tres llums il·luminen el saló. Enllumenar (monuments, places, etc.) per celebrar una festa o remarcar-ne el valor. L'alegria li il·luminava el rostre. Il·luminar l'enteniment. Que Déu t [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escasses. Hi havia un centenar escàs de persones. Insuficientment proveït d'alguna cosa. Anar escàs de diner. Anar escàs de menjar. Ésser escàs de paraules. Ésser escàs d'enteniment. Trobar-se escàs de mitjans. Gasiu. Era molt ric, però era molt [...]
