FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure (molt vi). Cada vespre trascolàvem qui sap els garrafons de vi i ens posàvem alegres. Havia trascolat més del que les cames podien suportar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de carregar o de carregar-se. Multitud, acumulació, intensificació. Tenir una carregada d'espases, de copes, d'atots. Ara no té gaire febre, però al vespre li entrarà la carregada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment de depressió que s'empara d'algú en presència de quelcom que el fa pensar en possibles perills contra els quals se sent indefens. Travessar la plana solitària aquella hora del vespre feia basarda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vetllar. Consagrar moltes vetlles a l'estudi. Conjunt de les hores de vespre en què hom està llevat, que hom dedica a una tasca, etc. A casa passem les vetlles llegint. Vigília 1 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àpat que es fa al vespre. Un sopar lleuger. Conjunt d'aliments que es mengen per sopar. El sopar ja és a taula! sopar de duro Fet de poca volada presentat com a magnífic. Explicar un sopar de duro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar parcialment la humitat (d'una cosa). Cal eixamorar l'herba dallada abans d'empilar-la. Si estens el vestit ara, al vespre ja s'haurà eixamorat. Humitejar parcialment, mig remullar. Un líquid, penetrar a poc a poc (un cos sec) humitejant-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el dia que precedeix immediatament aquell en què som. Va arribar ahir. Ahir al matí. Ahir al vespre. Ahir era diumenge. El dia d'ahir serà memorable. d'ahir en vuit (o d'ahir en quinze, etc.) Al cap de vuit, de quinze, etc., dies a partir d'ahir. d'ahir ençà Des d'ahir [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té calma. Era un home calmat, que no perdia els nervis per res. La Maria és molt calmada. Amb el pas dels anys, va anar adquirint un aspecte calmat. Parla amb veu calmada. En què el temps atmosfèric està en calma, s'aplica a un període de temps. El vespre [...]
