FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc on posar-se a cobert de la pluja. Quan començà a ploure érem a camp ras i cercàrem endebades un aixopluc. a aixopluc A cobert de la pluja. Ésser a aixopluc. Posar-se a aixopluc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té coratge a emprendre grans afers, a afrontar els perills sense por. Calen homes valents per a defensar la ciutat. Valent en armes. de valent Molt1 1. Va caminar de valent. Menjar de valent. Va ploure de valent. a la valenta Amb gran punya. Ell s'ho va prendre a la valenta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha tingut lloc en un temps anterior a aquell en què té lloc l'enunciat. El temps passat. Les glòries passades. Immediatament anterior. L'any passat no va ploure gairebé gens. La setmana passada vaig treballar molt. Que ha perdut les característiques naturals, la frescor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'infinitiu introduït per la preposició a o de, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Acostumen a arribar a les nou. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de, esdevenir-se habitualment allò que indica l'infinitiu. Acostuma a ploure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
faràs tard. El país se'n va de pressa cap a la ruïna. Situació de relativa proximitat. El poblet que dieu és cap a Esterri. Proximitat en el temps. Cap a les onze ha començat a ploure. Aproximació a una quantitat. Aquest afluent és el més llarg, de cap a [...]
