Resultats de la cerca bàsica: 626

81. empresari empresària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que dirigeix o que té part en una empresa. Persona que té al seu càrrec d'executar certs treballs, de subministrar quelcom, de dirigir certs serveis. Cap d'una empresa de producció o d'exhibició d'espectacles. [...]
82. practicar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en pràctica (quelcom après, especulat). Aquestes vacances, he practicat molt l'anglès. Exercir (una professió). Fa anys que practica l'advocacia. Dur a terme (proves o diligències). Complir les pràctiques ordenades per una religió. [...]
83. ostentació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ostentar. Exhibició, feta amb afectació, de quelcom que afalaga la vanitat.  [...]
84. perseverança
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perseverar. Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat. [...]
85. pujament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de portar quelcom de baix a dalt. Vora inferior d'una vela.  [...]
86. examinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Observar (quelcom) minuciosament, metòdicament, per conèixer-ne les qualitats, l'estat, etc. Examinar un mineral. Examinar una proposició, una qüestió. Sotmetre (un candidat) a examen. Avui han examinat dotze alumnes d'àlgebra. Fer un examen. Avui ens hem examinat d [...]
87. manllevar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer-se prestar. Li vaig manllevar molts diners, però ja els hi he tornat. Manlleva-li els llibres que necessites. Treure per a si (quelcom) d'un altre. La Lluna manlleva la seva claror al Sol. Els mots catalans manllevats a l'espanyol. [...]
88. prorrata
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part que toca a cadascuna de les persones entre les quals es distribueix quelcom.  [...]
89. atreure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir (quelcom) devers si mateix. L'imant atreu el ferro. Les electricitats de nom contrari s'atreuen. Els cossos s'atreuen en raó inversa del quadrat de les distàncies. La seva bondat atreu a tothom. Atreure's l'animadversió de la gent.  [...]
90. deutor -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
Pàgines  9 / 63 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>