Persona que té per ofici ferrar cavalls, muls, etc. [...]

Cavall jove. Cavallet de fusta en què es posava la persona que havia d'ésser sotmesa a certes tortures. Aparell a manera de gàbia gran de fusta per a subjectar els cavalls o altres animals quan no es volen deixar ferrar o guarir. Aparell constituït per un tronc amb dues [...]

que serveix per a subjectar els cavalls, els muls, etc., quan se'ls ha de sotmetre a determinades operacions o quan es resisteixen a deixar-se ferrar. Cèrcol de fusta o de metall amb què se cenyeix un atuell per reforçar-lo, protegir-lo, etc. Cèrcol de fusta, gruixut i ample [...]

v tr 1 [aprisionar con hierros] ferrar, engrillonar, encadenar. 2 [encarcelar] empresonar. 3 fig oprimir, sotmetre.  [...]

v tr [Se conjuga como: apretar] 1 [una caballería] ferrar. 2 [los prisioneros, el ganado] marcar. 3 [guarnecer] ferrar.  [...]

v tr marcar, ferrar.  [...]

v tr 1 amer [el caballo] ferrar. v pron 2 [un arma de fuego] encasquetar-se.  [...]

Persona d'un recinte hípic encarregada de ferrar els cavalls i de reparar les ferradures en mal estat. [...]

m 1 [per a cenyir] abrazadera f, ceño. 2 [de les botes i altres atuells] cerco, aro, cincho. 3 [de fuster] cárcel f. 4 [per a ferrar cavalls] cepo. 5 constr [per a canonades] cerco, aro.  [...]

taula de salvació. 11 arrimar el clavo [a un caballo] enclavar. 12 clavar (o ser capaz de clavar) un clavo con la cabeza fig i fam [ser obstinado] tenir el cap dur (o la testa dura), ésser del morro fort. 13 clavo baladí clau de ferrar. 14 clavo bellota (o bellotillo, o belloto) punta d'embigar. 15 [...]