FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té lloc sinó en part, no complet, no total. Un eclipsi parcial de Lluna. Eleccions parcials. Amnistia parcial. Que té una prevenció en favor d'una de les parts en causa, d'un dels costats d'una qüestió. Un jutge no ha d'ésser mai parcial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quatre vegades cent. Quatre-cents fulls. Quatre-centes tones. El nombre quatre-cents, 400. L'arrel quadrada de 400 és 20. El que fa quatre-cents en una sèrie numerada. Soc a la pàgina quatre-cents. El 400 no ha sortit mai. Xifra que correspon al nombre quatre-cents. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afer, assumpte, empresa, especialment comercial, de què s'espera obtenir avantatge, profit o beneficis. El negoci immobiliari, bancari, hoteler. Fer negocis. Muntar un negoci. Viatge de negocis. En quins negocis estàs ficat, que no et veiem mai? el negoci d'en Robert amb les cabres Mal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que no ha tingut relació sexual amb cap home. Santa Eulàlia, verge i màrtir. Les onze mil verges. Que no ha tingut cap relació sexual. Era encara una dona verge. Sempre havia pensat que era un home verge. Intacte 1. Terra verge, mai encara no explorada o conreada. Selva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De què no s'ha sostret o llevat res, cap part. Van projectar la pel·lícula sencera. Mai no treballem una setmana sencera. No encetat. És sencera: no l'hem encetada encara. Que conserva la seva integritat. No han deixat un vidre sencer. Una dona sencera. Un home de cor [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig sobtat i passatger de fer alguna cosa. Li va venir el rampell d'anar-se'n. Quin rampell t'agafa, ara? Tot ho feia a rampells i mai no acabava res del que començava. Manifestació sobtada d'un estat anímic. Endut per un rampell, el va bufetejar. Rampell de bogeria, rampell d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar sense empara, sense ajut o assistència (algú que ho necessita). Els pares no desemparen mai els fills. La sort no el desemparà. Una persona, abandonar (una cosa) renunciant als drets que hi té. Va desemparar el palau que havia rebut dels seus pares. Abandonar, cessar d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta senyals de no desenvolupar-se correctament, de no arribar mai a un estat òptim, s'aplica a un animal o una planta. Solter d'edat madura. S'ha casat amb una vella renoca. A can Bruguera sempre hi ha renocs. Buscava una renoca acomodada per fer un casament lluït. Coses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dejunar. No tenim res per a menjar: hem de fer dejuni. Un dejuni tan llarg li espatllarà l'estómac. Fer, observar, els dejunis. Rompre el dejuni. Dia de dejuni. Privació . Mai cap ball, cap funció de teatre: és un dejuni de diversions. Vaga de fam [...]
