L'adverbi tanmateix es fa servir per indicar un contrast entre dos elements d'una connexió i equival a expressions com ara no obstant això, tot i això, malgrat tot. Per exemple: Va arribar l'estiu passat i, tanmateix, ja parla català amb força fluïdesa. Tots dos tenen opcions per aconseguir la [...]

, Sí o no?, Sí que ho sap; amb el significat d''afirmació': donar el sí, comptar els sís i els nos. S'escriu si, sis en els casos següents: quan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix; quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!; quan fa referència a la nota [...]

quantitat': Escolta més i parla menys (també: a més a més, més o menys, ni més ni menys, si més no...); quan és un adjectiu quantitatiu: Tinc més paciència que tu; quan fa referència al signe de la suma: el signe més. S'escriu mes en els casos següents: amb el significat d''una dotzena part de l [...]

component comercial i exòtic que no tenen la travessa ni el senderisme, que consisteix a seguir els senders de gran recorregut prèviament marcats. Així, es parla d'una travessa pels Alps o d'una travessa per la Garrotxa, però d'un tresc pels Andes o d'un tresc pel desert.  [...]

, però no el parla. No entenien el problema i per això no el podien resoldre. 2. En canvi, quan s'usa com a verb intransitiu, significa 'tenir coneixements i experiència en una cosa'. En aquest cas, tant la preposició en com de poden introduir el complement que l'acompanya. Per exemple: Entén en [...]

En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers. Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]

'estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.  [...]

El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes [...]

Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple: A la plaça hi [...]

que / en què / en la qual els aiguats són més freqüents. En canvi, quan l'antecedent és un adverbi o un sintagma nominal amb un comportament adverbial (és a dir, que situa una situació respecte del moment en què es parla, com ara l'endemà o la setmana que ve, que faran referència a un dia o un altre [...]