les indicacions següents: 1. A final de mot i darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure p: cap, cep, concep, drap, esclop, estrep, llop, miop, naip, rep, sap, tip, xarrup, etc. Hi ha aquestes excepcions, que s'escriuen amb b: Els mots adob i enceb, per raons etimològiques. Mots cultes [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.  S'escriu sòl, sòls en el cas següent:   amb el significat de 'superfície del [...]

El grup l·l s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot til·la se separa til-la i no ti-l·la. Cal recordar que, quan hi afegim el guionet de partició, es perd el punt volat de la ela geminada (til-la i no til·-la). El grup ll no s'ha de separar a final de ratlla. Per exemple, el mot [...]

Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte: cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo. En canvi, no s'apostrofen ni [...]

L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar. Convé recordar que s'escriu n en els casos següents: en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc [...]

Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format: in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-) besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades') mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]

Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]

acabats en ­es que no dupliquen la s en formar el plural: cortés, il·lés; anglés, francés; admés, pretés. En els numerals ordinals i altres paraules acabades en ­e: cinqué, sisé; alé, café, comité, obscé, seré. En les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la [...]

Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi. A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]

els, i l'article personal en: ca + el: cal ca + els: cals ca + en: can Per exemple: Vaig a cal metge. Vinc de cals Domènec. Això sembla can seixanta. Pregunta-ho a can Serra. No hi ha contracció, però, quan l'article s'apostrofa amb el mot que acompanya, perquè comença amb vocal o h. Per [...]