El plural de llapis tinta és llapis tinta. El plural d'aquests compostos es fa només amb el primer element, que en aquest cas és llapis. Com que el nom llapis en català és invariable, és a dir, té la mateixa forma en el singular i en el plural (un llapis, tres llapis), el plural d'aquest compost [...]
Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma [...]
Per designar un conjunt de productes que van embolicats, lligats o embalats junts, la denominació catalana adequada és paquet (o capsa, segons el cas), i no pack. Per exemple:
Jaume, agafa aquell paquet de iogurts, que són l'oferta del dia!
Per la compra de dos paquets / dues capses de gelat et [...]
Un bon nombre de compostos catalans s'escriuen en un sol mot i sense guionet. Aquest és el cas dels adjectius altmedieval i baixmedieval.
L'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles VI i XII és altmedieval (i no alt-medieval ni alt medieval).
L'adjectiu que [...]
Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple:
Xerraven a l'una.
Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar.
Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon.
S'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
entre la percepció dels estudiants sobre la retroacció rebuda dels companys.
En contextos de llengua general, es poden fer servir altres alternatives, segons el cas: resposta, reacció, impressió, sensació, suggeriment, retorn, etc.
Volem rebre més directament les reaccions (o les impressions) dels [...]
