vinateria i celler, que poden designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs [...]
'estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.
[...]
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
hi seré tan aviat com plegui.
Cal tenir en compte, però, que col·loquialment, quan aquesta forma verbal es combina amb un pronom feble, se sol ometre la s final de l'imperatiu per evitar el contacte entre dues consonants. En aquest cas, per tant, en registres informals aquestes combinacions es poden [...]
alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o [...]
síl·laba és oberta. Així, hi ha uns quants mots que es pronuncien amb o oberta en la majoria de parlars, mentre que uns quants mots amb el diftong ou i diversos cultismes presenten vacil·lació en la pronúncia.
o oberta: crosta, flor, hora, olla, plor, plora, soca, sol
o oberta / o tancada: jou, pou, tou [...]
publitramesa
El terme anglès mailing correspon en català a publitramesa i designa una tramesa publicitària personalitzada que s'envia per correu a persones seleccionades prèviament i que sol constar d'un sobre i d'una carta publicitària. Per tant, es pot dir: Començarem la campanya amb una [...]
. Per exemple:
L'esplai va muntar una superfesta a la plaça.
Avui hem menjat un arròs superbò.
Col·loquialment, també s'usa l'adjectiu súper acompanyant un nom amb el qual pot concordar en nombre. Seguint l'ordre habitual, aquest adjectiu se sol situar darrere del nom. Per exemple:
Va ser una [...]
Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents [...]
si l'article és obligatori com si és opcional, quan aquests noms de lloc apareixen en textos de tipus esquemàtic com llistes, quadres sinòptics o mapes, l'article se sol eliminar.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (14.2.2.2 i 16.3.1.2b)
[...]