En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu [...]
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de [...]
La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà [...]
acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques).
- Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues).
- Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places).
- Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges).
- Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]
Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]
