El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.
s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir [...]
El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.
s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue [...]
El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...); [...]
En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta [...]
Mijaran (o Mig Aran)
Naut Aran (o Alt Aran)
Val d'Aran (o Vall d'Aran)
Vielha (o Viella)
Vilamòs
Ara bé, en textos que emanen de l'Administració es fan servir només les formes araneses, que són les úniques formes oficials.
Quan els topònims inclouen una designació genèrica, aquesta es tradueix en [...]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, incloem dins el concepte de nom propi de persona, també anomenat
antropònim, els nomsde fonts o de pila, els cognoms i les diverses maneres
d'expressar-los.
El nom propi de persona no es tradueix. Qui tradueix o redacta un text no ha de decidir
si es tradueix o no el nom d'una persona; ha de ser ella [...]
Els noms propis se solen emprar preferentment en singular, atès el seu caràcter individualitzador. Amb tot, a vegades els nomsde lloc poden prendre una forma de plural per tal d'indicar aspectes diversos de la seva significació (les Barcelones d'ahir, el primat de les Espanyes, fer les Amèriques). [...]