adj i m i f infidel.  [...]

infidel, traïdor, dolent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

f 1 infidelitat. 2 [paganos] infidels m pl, món infidel m.  [...]

Deliri en què l'individu té la convicció que la parella li és infidel. [...]

infidel. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

infidel. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 lleial constant(->) perseverant afeccionat. Li era molt afeccionat. verídic. Una relació verídica dels fets. devot. Els devots del rei, els seus fidels. 2 Cp. cristià, feligrès, catòlic Ant. Infidel. Versàtil. Voluble [...]

un salto, en dos brincos (o en un brinco). 13 fer el salt fig i fam [faltar a una cita] dar plantón, dejar plantado. 14 fer el salt fig i fam [ésser infidel] poner los cuernos, pegársela. La seva dona li fa el salt, su mujer le pone los cuernos. 15 fer salts dar (o pegar) saltos. 16 salt d'aigua [...]

Dit del pacient que no segueix de manera adequada el tractament que li ha prescrit el metge, especialment pel que fa a la medicació. [...]

El grup ètnic bàmbara s'autodenomina bamana o banmana, és a dir, 'el que no accepta cap amo'. L'apel·latiu bàmbara els ha estat assignat pels seus enemics i significa 'infidel' o 'bàrbar'.Com a llengua de la primera ètnia de Mali, el bàmbara s'utilitza com a llengua franca a [...]