Cerca

Resultats de la cerca bàsica: 192.377

11. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / consisteix en fer o consisteix a fer?
Font Fitxes de l'Optimot
verbs es troben davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple: La democràcia consisteix a fer que el poble participi en la política. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (26.5.2.1)  [...]
12. Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu / ver a ser, vinc a dir
Font Fitxes de l'Optimot
L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple [...]
13. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / es basa en destacar o es basa a destacar?
Font Fitxes de l'Optimot
El verb basar-se regeix un complement introduït per la preposició en. Per exemple: Les seves suposicions es basen en les coses que ha observat. Ara bé, quan aquest verb es troba davant d'un infinitiu, en registres formals és preferible canviar la preposició en per la preposició a. Per exemple [...]
14. finalitat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fi amb què es fa una cosa. Ordenació dels mitjans al fi. [...]
15. Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font Fitxes de l'Optimot
. Per exemple: Mira de fer l'esforç d'entendre la situació. Ens va dir d'anar al cinema. Va provar de posar-se en la seva pell. En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
16. per
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
consideració a què] para. És molt alt per l'edat que té, es muy alto para la edad que tiene. 5 [durant, en els noms dels mesos] en. Pel gener, en enero. 6 [davant d'infinitiu, indicant la finalitat, el motiu] para. Treballa per guanyar-se la vida, trabaja para ganarse la vida. 7 [indicant una acció a realitzar [...]
17. Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu / el primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar?
Font Fitxes de l'Optimot
Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple: Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere. Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se. Aquell matí va ser [...]
18. Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu / anava a caure
Font Fitxes de l'Optimot
La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple: Vaig córrer per agafar el gerro, que [...]
19. Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat / Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc. Aquesta [...]
20. ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar
Font Fitxes de l'Optimot
En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple: És d'agrair que ens ho [...]
Pàgines  2 / 19.238 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>