Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davantd'infinitiu, fer habitualment l'acció indicada per aquell infinitiu. Solc anar-hi cada dia. Davantd'infinitiu, esdevenir-se habitualment allò que indica aquell infinitiu. Als vespres sol fer fred. [...]
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adv. davantperdavant, davant mateix. a les barbes(d'algú), davant mateix d'algú. 2 De davant: De front. Frontal. 3 prep. enfront de en dret de. Viu en dret de casa meva. en presència de(una persona) al capdavant deo al davant de. Anava al capdavant de la colla. anterior, del davant. La [...]
En general, l'adjectiu mig és invariable davantd'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davantd'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de [...]
La conjunció i serveix per unir o sumar dos elements. Per exemple: Hem comprat taules i cadires.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una e quan va davantd'una paraula que també comença amb el so de i.
Per tant, cal dir la informació nacional i internacional i no la [...]
La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple [...]
'recordar-se de' i 'tenir el pensament ocupat en', aquest verb va seguit de complement de règim, el qual pot anar encapçalat per les preposicions a i de. A més a més, en registres informals també es pot trobar la preposició en. Per exemple:
Pensa d'endur-te les claus quan te'n vagis. ('recorda-te'n)
Tot el [...]