FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En aquell lloc. Allà t'ho diran: ves-hi corrents. Ves allà on t'hem dit. De casa allà hi ha un quart. Fins allà. Cap allà. Venir d'allà. Passar per allà. D'allà estant. allà dellà A l'altra banda. allà enllà Més enllà, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
no dir clarament una cosa. Deixa't d'embuts i explica d'una vegada què ha passat. anar amb embuts [o venir amb embuts] Parlar sense sinceritat, amagant la veritat. fer embuts Parlar d'una manera confusa o incompleta. En geol., depressió, excavació o forat amb la forma aproximada d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú o alguna cosa, venir a tocar més o menys violentament a una altra que troba en el seu camí. En alçar-me vaig topar de cap amb el sostre, contra el sostre. El cotxe va desviar-se i vam anar a topar contra un arbre, amb un arbre. Hi havia tot de boles escampades per terra: va [...]
Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes.
Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, les formes del participi de moldre han deixat de portar accent diacrític.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sumptuoses. En ling., estructura integrada per unitats lingüístiques jeràrquicament organitzades. La construcció passiva. La construcció causativa. construcció absoluta Construcció formada per un substantiu i un participi que hi concorda deslligada gramaticalment de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un vehicle, ésser privat d'anar endavant per raó d'un obstacle que trava el seu moviment. El carro va encallar en aquell fanguissar. El cotxe s'encallava en la sorra. Se m'ha encallat una espina a la gola. Una nau, venir en un indret on no té prou aigua per a surar. Una nau, restar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Si la vas a veure t'estimarà la visita. estimar-se més Preferir. Què t'estimes més: venir amb mi o anar amb ell? Un jutge, un tribunal, acceptar (les peticions de les parts). estimar la demanda Acceptar una petició. Amar. Cada dia l'estimava més. T'estimo [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
senyor, se n'ha de venir de mena. Feix de filaments que forma part d'una corda. Una corda de tres menes. Gruix d'una corda que s'expressa amb la mesura en mil·límetres de la seva circumferència. Vols cordes de molta mena o de poca mena? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública. Un camió bolcat impedia el trànsit. L'anar i venir de les persones, vehicles, etc., per la via pública. És un carrer de molt trànsit. Regular el trànsit d'un carrer. trànsit lleuger [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Serveix per a formar els temps dits compostos de tots els verbs denotant que allò que expressa el verb principal, que està en participi, és completament acomplert o perfet en el moment indicat pel verb auxiliar. Ja hem après la lliçó. Havia plogut i feia fresca. Quan [...]
