Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.398
|
121.
'de cara a' (en sentit figurat)
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució de cara a té diversos significats. Un d'aquests significats és 'cap a'. Per exemple:
Som al maig i anem de cara a l'estiu.
Un altre sentit de l'expressió de cara a és 'envers', 'en allò que concerneix algú o alguna cosa'. Per exemple:
De cara als seus amics, sempre vol quedar bé [...]
|
|
122.
'Li ajudo' o 'L'ajudo'? / ajudar (règim verbal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb ajudar significa 'donar auxili o un cop de mà' i és transitiu. En aquest cas, el complement directe representa la persona ajudada i generalment apareix sense preposició. Per exemple:
Cal ajudar les famílies que ho necessiten (i no ajudar a les famílies).
Si no l'ajudes, no acabarà mai [...]
|
|
123.
escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font
Fitxes de l'Optimot
mans i es va trencar.
La corretja li ha escapat de la mà i el gos ha fugit.
Amb el sentit de 'no estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans', regeix la preposició a. Per exemple:
La constància escapava a la seva manera de fer.
Aquestes tasques escapen a les seves habilitats.
El verb [...]
|
|
124.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
|
125.
Com es diu tercerista en català? / tercer -a o tercer -a opositor -a
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
En llenguatge jurídic, els substantius tercer, tercera o bé tercer opositor, tercera opositora designen la persona que intervé en una terceria, és a dir, en un recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més
litigants per aquest tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en [...]
|
|
126.
'treuria' o 'trauria'? / 'neixerà' o 'naixerà'? / Verbs amb 'a' o 'e' en l'arrel: 'treure' o 'traure', 'néixer' o 'nàixer' i 'jeure' o 'jaure'
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests [...]
|
|
127.
Pronunciació de l i ll / llògic o lògic?
Font
Fitxes de l'Optimot
En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim [...]
|
|
128.
'Veniu a plaça' o 'Veniu a la plaça'? / Expressions de lloc sense article
Font
Fitxes de l'Optimot
adoptar un valor més descriptiu, menys delimitat. Per exemple:
Veniu a la plaça.
Avui els nens no van a l'escola.
Aquest cap de setmana volen anar a la muntanya.
Cal tenir en compte, però, que algunes expressions s'han lexicalitzat i, per tant, no és possible alternar entre la construcció amb article i [...]
|
|
129.
'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
D'una banda, el verb seure
designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan [...]
|
|
130.
El prefix super- / L'adjectiu i adverbi súper
Font
Fitxes de l'Optimot
En català, cal distingir el prefix super- de l'adjectiu i adverbi súper. Generalment, el prefix super-, amb un valor intensificador que destaca el grau superior de la paraula a la qual s'adjunta, forma mots com superpotència, supersònic, superabundar, etc. Ara bé, col·loquialment, aquest prefix [...]
|
