FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En grec, que no té la darrera síl·laba accentuada gràficament, de manera que s'hi sobreentén l'accent greu. Mot baríton. Aquest mot és un baríton. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment originat en les esglésies reformades, que posa l'accent en l'experiència interior i no en els dogmes o en les pràctiques externes. Afectació de devoció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contracció del cor que alterna amb la diàstole i dona impuls a la sang. En prosòdia, llicència poètica que consisteix a traslladar l'accent d'una síl·laba a l'anterior. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la música. Una obra musical. Vetllada musical. Harmoniós, melodiós. Veu musical. Accent musical. Pel·lícula o espectacle teatral que es desenvolupa a través de seqüències cantades o dansades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exigeix que l'accent recaigui en la síl·laba prèvia i, si aquesta conté una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s'aplica als sufixos. El sufix preaccentuat -ic del mot atòmic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat. Llengua, idioma. La parla catalana. Forma de parlar, dialecte, accent. Té una parla dolça. La parla andalusa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dilatació del cor, que alterna amb la sístole i provoca la repleció de sang en els ventricles. En prosòdia, llicència poètica que consisteix a fer llarga una síl·laba breu o a traslladar l'accent d'una síl·laba a la següent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Símbol cristià primitiu de Jesucrist, que consisteix en un peix o en el nom grec ikhthýs, 'peix'. Accent al començament i al final d'una frase musical o d'un grup melòdic. Manifestació morbosa sobtada, atac. Ictus cardíac, meningític. ictus apoplèctic [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]
