FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de portar els comptes d'una gestió, d'un negoci. Ella és l'encarregada de la comptabilitat. Art i manera de portar els comptes. Estudiar la comptabilitat. comptabilitat nacional Sistema de registre comptable tancat i per partida doble de les transaccions realitzades en un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té cap malícia, que no es malfia de res, que tot ho troba bé, que es deixa portar dòcilment per altri. És un babau: tothom en fa el que vol. Babau, tot t'ho creus! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no és sinó en potència. Portar una realitat virtual a tota la seva plenitud. Que ha estat creat artificialment, per analogia amb el món real, i es representa en un sistema audiovisual. Espai virtual. Imatge virtual. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Safata de metall per a demanar almoina, portar aigua, etc. Una bacina plana de llautó. Una bacina rodona d'aram. Cràter de més de 200 quilòmetres de diàmetre en la superfície d'un planeta altre que la Terra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es deixa anar a una llibertat excessiva, especialment en els costums. Uns nobles llicenciosos. Capteniment llicenciós. Conducta llicenciosa. Portar una vida llicenciosa. Paraules llicencioses. Que no segueix les normes de l'art. Un poeta, un artista, llicenciós. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rodella de drap, cimolsa, etc., que es posa al cap per portar un pes. Rodella teixida d'espart, palma o altre material que serveix per a posar-hi olles, calderes, etc., quan es treuen del foc. Gorra de cop. Eixugamà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venda pública d'objectes a qui en dona més. Vendre una cosa a l'encant. Fer encant d'una cosa. Portar una cosa a l'encant. Lloc on es venen coses velles. Aquest pany, l'he comprat als encants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sac, generalment de tela o de cuir, que hom porta a l'esquena, penjat per mitjà de corretges que passen per sobre les espatlles, i que serveix per a portar aliments i estris necessaris per a excursionistes, caçadors, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corda aferrada per un extrem a un puny d'escota d'una vela major o d'una altra vela quadrada, que, juntament amb altres, serveix per a portar el puny a la part central de la verga. Palanqui 3 . Xafaldet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'avisar; l'efecte. Paraules, escrit, etc., amb què s'avisa. Rebre un avís. Nau de guerra petita i lleugera per a portar ordres, despatxos, etc., o per a explorar el mar i reconèixer la posició de les naus enemigues. [...]
