FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Olivera silvestre, amb les branques punxoses i les fulles i els fruits més petits que els de l'olivera comuna, pròpia de les màquies mediterrànies de terres càlides (Olea europaea var. sylvestris). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Hortalissa de la família de les crucíferes, derivada mitjançant el cultiu selectiu de la col silvestre, amb la inflorescència hipertrofiada, densa i de branques carnoses, que hom menja quan les flors encara són poncelles (Brassica oleracea var. botrytis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nascut de pares desconeguts. Aquella nena era borda, i se l'havien afillada. Que no produeix fruit, silvestre, no empeltat. Que és de mal treballar perquè és massa dur o perquè s'esmicola fàcilment. Pedra borda. Granit bord. Diamant que no pot ésser aprofitat com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, i amb el tàlem en forma d'urna molt tancada que esdevé un fruit col·lectiu, el cinorròdon. roser bord [o roser boscà] Roser silvestre. roser caní Roser silvestre, caducifoli, tot ell glabre o gairebé, que sol fer grelles robustes i arquejades, de flors [...]
