FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
borda Bleda silvestre, d'arrel prima i fulles més petites, pròpia d'indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima). Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d'ell: és un bleda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figuera d'una raça silvestre que viu a les roques de la regió mediterrània i que requereix per a la maduració dels fruits el concurs d'un insecte himenòpter que penetra dins la inflorescència, on viu i es reprodueix (Ficus carica var. caprificus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la família de les gramínies, semblant al blat de moro, de tija ferma i molt alta, fulles llargues i estretes, amb una o més espigues terminals, denses i llargues, de to moradenc, i de grana blavosa o blanquinosa, no coneguda en estat silvestre, plantada als països tropicals com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subesfèrica o ovoide, coronada per un disc estigmàtic, que creix en els sembrats i a les vores dels conreus (Papaver rhoeas). rosella borda [o rosella silvestre] Buixol. rosella marina Cascall marí. rosella morada Herba de la família de les papaveràcies, semblant a la rosella [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Resina obtinguda sobretot de la boswèl·lia, que en cremar produeix una olor aromàtica, emprada per a fixar perfums i com a fumigatori, en medicina popular i en cerimònies religioses. Donzell¹. encens silvestre Espígol dentat. Lloança excessiva, aduladora [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. clusiana i cultivars diverses). tulipa senzilla [o tulipa silvestre] Planta de la família de les liliàcies, semblant a la tulipa de jardí, però tota ella més petita, de fulles estretament lanceolades i amb canalicles i flors campanulades o urceolades, grogues i tenyides de vermell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en llegum de la pesolera, de color verd, comestible quan és molt tendre. Llavor comestible de la pesolera, globosa, verda, groga o negra, i llisa o un xic rugosa. Pesolera. pèsol caputxí [o pèsol garrofí] Tirabec. pèsol bord Pèsol silvestre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una planta silvestre, comprèn nombroses races de conreu i és pròpia dels penya-segats de les costes atlàntiques europees (Brassica oleracea). col aloma Col verda. col arrissada Col d'una raça de fulles un xic arrissades (Brassica oleracea var. sabauda). col bajana Col verda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a la pisana blanca, però d'espiga i gra rogencs (Triticum turgidum var. speciosum). pisana silvestre Blat que creix espontàniament al Pròxim i Mitjà Orient (Triticum diccocoides). [...]
