Resultats de la cerca frase exacta: 30

Diccionari de la llengua catalana
11. sincronisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de síncron. Manera de funcionar d'un ordinador en què cada seqüència d'operacions està subjecta a intervals de temps programats. Identitat de freqüència entre dos fenòmens periòdics. [...]
12. carnet
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. carnet d'identitat Document d'identitat. carnet de conduir Permís de conduir. En els diaris, secció on es donen succintament notícies de determinats rams. Carnet de les lletres, de les arts.  [...]
13. autoria
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició d'autor. Reivindicar l'autoria d'un acte, d'un fet. Identitat de l'autor. Els crítics no estan segurs de l'autoria del quart Evangeli. Desconeixem l'autoria d'aquest fet delictiu. [...]
14. homofonia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Identitat fònica entre dos o més mots que tenen significats diferents. Composició musical a una sola veu. Composició musical a veus iguals o mixtes quan és en acords compactes, nota contra nota i al mateix ritme. [...]
15. transmutació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transmutar o de transmutar-se; l'efecte. La transmutació dels metalls perseguida per l'alquímia. Canvi d'identitat d'un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen. [...]
16. farmacopea
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Codi de medicaments que cada estat declara oficial i obligatori, el qual recull les normes oficials de preparació de medicaments i, cada vegada més, els estàndards de qualitat, identitat i activitat de les substàncies medicamentoses d'ús més comú. [...]
17. extraviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del camí. Perdre el camí. L'ovella s'ha extraviat. Una cosa, perdre's. Se li va extraviar el carnet d'identitat. Fer sortir del camí de la virtut. Abandonar el camí de la virtut. Amb aquesta mala companyia t'extraviaràs.  [...]
18. alter ego
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona en qui un altre té tanta confiança, en tot o en coses concretes, que se'n refia com d'ell mateix. L'Antoni és el meu alter ego en la direcció de la fàbrica. Amic inseparable, amic íntim. Identitat fictícia darrere la qual s'amaga una persona. Sempre he [...]
19. algú
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna persona, una persona qualsevol indeterminada. Algú t'ho deu haver dit. Si hi ha algú a fora, digueu-li que entri. Una persona concreta d'identitat no precisada. Aquell noi li recordava vagament algú. Vindré amb algú que tu també coneixes. Una persona [...]
20. reconèixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l'enemic. Admetre (una cosa que és negada, de la qual es [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>