FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de forjar; l'efecte. Conjunt d'operacions de conformació dels metalls en calent a cops de martell o per mitjà de successives compressions entre dues superfícies dures. Obrador on es treballen els metalls en calent amb el mall i l'enclusa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, lliscar separant-se de l'indret on volíem aplicar-la, clavar-la, etc. M'he picat els dits amb el martell perquè el clau s'ha esquitllat. Passar per algun indret esquivant la vigilància d'algú, tractant de no ésser vist, etc. Ha aprofitat que badava per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que talla. Una fulla d'acer que té una vora tallant. El ganivet i altres instruments tallants. Instrument emprat per a tallar, consistent en una fulla de vora tallant proveïda d'un o dos mànecs. Instrument de ferro a manera de martell amb tall a tots dos costats emprat per a tallar i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer ús (d'una cosa). Usa un martell més petit per a clavar aquests claus. Usar paraules incorrectes. Usar unes maneres inconvenients. Usar mitjans reprovables. Usar la força, l'astúcia. Usar algú del seu dret. Usar algú malament de les riqueses. Useu del meu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap del clau, d'un radi major que el cos del clau. Claus de cabota plana. La cabota d'un argue. Part plana del ferro d'un martell per on hom pica. Bulb d'una planta. Cap gros. No hi ha barrets per a aquesta cabota. Tossut, obstinat. No siguis cabota! Espai de temps que un obrer deixa de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten exclusió, mancança, privació absoluta. Un exercici correcte, sense cap falta. Un nen sense pare ni mare. Sense un martell no sé pas com podrem clavar aquests claus. Un càntir sense nansa. Un home sense paraula. no sense Amb. Hi anà, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro, de llargària i de gruix variables, punxeguda de l'un extrem i amb una cabota a l'altre, que, feta entrar a cops de martell, serveix per a unir dues peces, per a suspendre-hi alguna cosa o per a fins ornamentals. Clavar un clau. Desclavar, arrencar, un clau. arribar com un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cristians, destinat als catecúmens i als penitents. Cavitat de diferents animals que constitueix com un vestíbul. Part principal de la cavitat timpànica, situada immediatament sota el martell. Aurícula 1 2 . Cavitat en el cos dels tunicats en comunicació amb l'exterior, que rep l [...]
