FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua de terra que uneix dos continents, una península a un continent, etc. Pas estret que uneix dos òrgans o dues cavitats anatòmiques. Istme de l'encèfal. Istme de la gola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es produeix amb la intervenció del vel del paladar i la gola. Veu engolada. Parlar engolat. En heràld., que entra dins del cap d'un animal, s'aplica a una peça. Una banda engolada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflamació de les membranes mucoses de l'istme de la gola i de la faringe. angina de pit Dolor constrictiu, localitzat a la regió precordial, que pot anar acompanyat d'angoixa i de sensació de mort imminent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un animal, agafar (alguna cosa, especialment l'aliment, una presa, etc.) a plena gola. Ficar-se, esmunyir-se per un lloc angost. S'engolà per l'escaleta de la capella. Fer engolar el peix a la bossa de l'art. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 10 centímetres de llargada, de plomatge verd groguenc amb vires fosques la femella, i el pit, la gola i el carpó llisos, de color groc viu, el mascle (Serinus serinus). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels podicipèdids, d'uns 25 centímetres de llargada, de color fosc amb el plomatge ataronjat a les galtes i a la gola durant l'estiu, el més petit i abundant dels ocells capbussadors (Tachybaptus ruficollis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jugada del joc del monte en què s'apunta a tres cartes contra una. Trampa, engany. No em vinguis amb martingales. Corretja que porta el cavall ensellat, que va des de la cingla fins a sota la gola del cavall. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vegades fa mentir els refranys. menteixo Expressió usada per a rectificar-se d'una cosa que s'acaba d'afirmar. Menteixo: no la vaig conèixer llavors, ja havíem coincidit un cop abans. mentir pel coll [o mentir per la gola] Dir mentides malèvoles. no mentir una cosa No enganyar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part superior de la cavitat bucal. paladar dur Volta del paladar. paladar tou Vel del paladar. Sentit del gust. Tenir bon paladar. Sabor. És una menja d'un paladar exquisit. Protuberància del llavi inferior de la corol·la personada, que clou la gola. En constr [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el pit vermell. Corriol pit-roig. Ocell de la família dels muscicàpids, d'uns 14 centímetres de llargada, de plomatge gris, amb el front, la gola i el pit d'un color roig pàl·lid, que habita tant als boscos com als jardins, fortament territorial (Erithacus [...]
