FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer conforme a un tipus, a un model. Conformava els seus sentiments als de la noia. Virgili es conformà a l'exemple d'Homer. Fer conforme a una norma, a allò que és ordenat per algú, a allò que és necessari. Conformar la seva conducta i els seus gustos a la raó. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'acord amb una norma establerta, que no se'n desvia. Les despeses normals. Que no se separa del seu estat natural, del seu curs natural. El cicle normal de les estacions: l'hivern segueix la tardor i aquesta ve després de l'estiu. Que és conforme al tipus més freqüent, com d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proposició no evident en si mateixa ni demostrable, però que, si no s'admet, no es podria mantenir una veritat o una norma efectivament admeses. El postulat d'Euclides. Principi o idea bàsica. Els postulats de la democràcia. Els postulats anarquistes, socialistes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de vogar o de remar. donar la voga Servir de norma als altres remadors en el maneig del rem, o en els temps de vogar, talment que tots es moguin al mateix ritme. estar en voga una cosa Gaudir de l'acceptació general. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dirigeix. Preceptes directius. Els socis directius. El comitè directiu. Junta directiva. Persona que dirigeix, junt amb d'altres, alguna entitat. Els directius de l'empresa. Norma bàsica promulgada per alguns organismes internacionals que han de complir tots els seus membres [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia que guia el moviment d'una altra en la generació d'una superfície o d'una corba. Línia o norma de caràcter general que serveix de guiatge en la conducta o en l'actuació d'algú o d'algun grup. Les directrius d'un partit polític. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrucció, ordre, que es dona com a regla d'acció o de conducta especialment moral. Els preceptes de l'Església. Festa de precepte. Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica. Norma legal. precepte testamentari Llegat, institució o condició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fórmula introductòria al text d'un document, de forma i de contingut molt variats. Preàmbul d'una norma. Text que encapçala una constitució política i té per objecte presentar-ne els principis fonamentals i justificatius. Recurs verbal de retardació, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ramificar-se. Producció de branques. Norma de producció de branques i disposició d'aquestes en un vegetal o en una part vegetal. Branca o divisió d'una cosa ramificada. Les ramificacions d'una artèria, d'una vena, d'un nervi. Les ramificacions d'una via [...]
