FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un tret, una actitud, etc., inusitats, fer singular, distingir dels altres. Singularitza el poeta l'especial accent de veritat que transmeten les seves obres. Una persona, una cosa, distingir-se d'altres de la mateixa espècie. L'arquitectura romànica se singularitza sobretot en els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de revifar-se, especialment transitòriament. La revifalla de la mort. En Miquel, quina revifalla: sembla que s'hagi tret deu anys de sobre! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pertany al caràcter, que constitueix o revela el tret distintiu d'una persona o d'una cosa, peculiar. Propietats característiques d'una substància. Senyal característic. Diferència característica. És característic del nostre temps. En fitocenologia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Soroll sec, agut, sobtat, produït per un tret, una ruptura, un cop de fuet, etc. L'esclafit del fuet. Els esclafits que feien les castanyes posades al foc. Esclafits de riure. fer l'esclafit Esclatar, rebentar-se. fer l'esclafit Casar-se. Corrent d'aire que davalla amb violència [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de sonor. Tret fonològic, el correlat articulatori del qual es caracteritza per la vibració de les cordes vocals en una determinada emissió fònica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Línia imaginària que assenyala el límit entre la presència i l'absència d'un tret lingüístic determinat i que pot contribuir a delimitar dues àrees dialectals. [...]
