FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Categoria lèxica constituïda per mots invariables que modifiquen un verb, un adjectiu, un altre adverbi o tota una oració. Adverbis de lloc, de temps, de manera, de grau. Mot d'aquesta categoria. adverbi pronominal Adverbi que pot exercir la funció de pronom. [...]