FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Filament de substància albuminosa que uneix el rovell de l'ou amb la membrana que revesteix interiorment la closca. Part basal de la nucel·la dels primordis seminals de les plantes fanerògames, en contacte amb el funicle. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Brou que ha pres tot el suc de la vianda bullida per mitjà d'una cocció llarga i lenta, que es pren sol o afegint-hi trossos petits de carn, un rovell d'ou, formatge ratllat, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Xantofil·la present en les parts verdes dels vegetals, en algunes algues, en els cereals i també en el rovell de l'ou. Hormona peptídica secretada pel lòbul anterior de la hipòfisi, que estimula l'ovulació, la formació del cos luti i la secreció de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a terme una oxidació. Combinar (una substància) amb oxigen. Fòsfor oxidat. Llevar hidrogen (a un compost) per l'acció de l'oxigen. Un medi humit o corrosiu, formar òxid o rovell (en el ferro o en un altre metall). El ferro s'oxida fàcilment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per substitució del grup NH d'un cicle d'indole present per un àtom de sofre. vermell turc Colorant al mordent constituït per una laca de color roig, resultant del tractament de l'alitzarina amb l'hidròxid d'alumini. vermell d'ou Rovell de l'ou. Cualbra sanguínia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. El rovell s'ha menjat el ferro forjat de la barana. Quan parla, es menja la meitat dels mots. L'aigua es menja la terra de les vores, la platja. La barba se li menja mitja cara. En certs jocs, guanyar (una peça) al contrari. Amb dues jugades se li ha menjat la reina. [...]
