1 trepitjar. 2 cardar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Persona que carrega les màquines de cardar amb fibres perquè es netegin de les impureses que les acompanyen i formin una cinta de carda. [...]

[Se conjuga como: acordar] [en el sentido de 'soplar con el fuelle'] v tr 1 ant [con un fuelle] manxar. 2 [dividir en hojas] fer fulls de. 3 vulg [hacer el acto sexual] follar, cardar. v pron 4 llufar-se, fer llufes.  [...]

f 1 llana. 2 [pelo de la oveja y otros] llana, vell m, velló m. 3 [tejido de lana] llana. 4 batir la lana tondre la llana. 5 cardar la lana fig i fam [reñir] cantar les quaranta, pentinar, fer una allisada. 6 ir por lana y salir trasquilado fig i fam [salir perdiendo] anar per llana i tornar tos [...]

1 v. tr. unir, reunir. 2 v. intr. Unir-se carnalment. folgar-se(euf.). Es va folgar amb ella amb molt gran plaer (Boades, citat per Alc.). jeure (o jaure) (amb algú), tenir-hi relacions sexuals. dormir amb (algú), íd. conèixer (una dona), en llenguatge bíblic, íd. ajuntar-se cardar(vulg.), [...]

, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar(vulg.) 2 (fotre'spron.) burlar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]