FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 14 centímetres de llargada, plomatge gris amb l'abdomen blanc i les potes clares (Calidris temminckii). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels motacíl·lids, d'uns 16 centímetres de llargada, de plomatge ratllat de color marró a les parts superiors i clar al pit i l'abdomen, que comprèn dues subespècies que només es distingeixen pel tipus de terreny on viuen (Anthus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte de l'ordre dels dermàpters, amb un segon parell d'ales ben desenvolupat i l'abdomen terminat en un parell d'apèndixs semblants a unes pinces (Forficula auricularia). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte odonat, d'abdomen llarg i prim de colors lluents i virolats, amb quatre ales llargues i estretes, que vola prop de l'aigua i les larves del qual són aquàtiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té per ofici fer vestits, especialment per a home. Crustaci decàpode del gènere Galathea, semblant als macrurs però amb l'abdomen doblegat ventralment i les potes del cinquè parell reduïdes. Lleterola roja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 14 centímetres de llargada, amb el mantell gris a l'hivern, les celles, el front i l'abdomen blancs, i el bec recte i negre (Calidris minuta). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte himenòpter aculeat, que es caracteritza pel color groc amb faixes negres, la unió de l'abdomen amb el tòrax molt prima i un fibló de picada molt dolorosa (Vespula vulgaris). Persona astuta. Abellera groga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Proveït d'una bossa natural o marsupi per a portar-hi les cries. Ordre de mamífers del grup dels teris caracteritzats perquè les femelles tenen una bossa a l'abdomen per a portar-hi els petits. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels emberízids, d'uns 16 centímetres de llargada, amb el cap i el pit de color gris verdós, l'abdomen castany rogenc i el dors ratllat de color bru (Emberiza hortulana). hortolà de coll negre Gratapalles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crustaci marí de l'ordre dels decàpodes, de 10 a 14 centímetres de llarg, que té deu potes primes i llargues antenes, l'abdomen llarg i comprimit, les vores de les mandíbules fibroses i la closca poc consistent (Penaeus kerathurus). [...]
