FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu al costat o a la part superoexterior de la cuixa. Os pla de l'anca que, en els humans, connecta el sacre amb el fèmur. En els vertebrats terrestres, conjunt dels tres ossos articulats, l'ili, l'isqui i el pubis, que connecten l'anca amb el fèmur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eminència articular d'un os, especialment les de l'os occipital per a articular-se amb l'atles, les del maxil·lar inferior, les dels extrems de l'húmer i del fèmur. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fermall decoratiu amb agulla i topall de retenció, fet generalment de bronze, usat en l'antiguitat per a subjectar peces de vestir. Peroné . Apèndix lateral, en forma d'ansa, que apareix a l'indret de cada septe en les hifes dicariòtiques de molts fongs basidiomicets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part anterior de la cama sobre mateix de l'aresta anterior de la tíbia. M'he donat un cop a la canyella. Os llarg de l'avantbraç. Os llarg de l'ala d'un ocell. Part prima i llarga de les extremitats dels equins des del genoll a la garreta per a les extremitats anteriors i del [...]
Origen, membrana interòssia, tíbia, peroné; inserció, escafoide, amb fascicles per als tres cunys, cuboide, metatarsians segon a quart; innervació, tibial posterior; acció, inversió del peu, auxiliar en la flexió plantar. [...]
