FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere extingit de mamífers desdentats, de mides superiors a les de tots els quadrúpedes existents llevat l'elefant, que visqué durant el plistocè. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe de fongs de la divisió dels ascomicots, sense ascomes, que sovint tenen organització de llevat i es multipliquen per gemmació. Individu d'aquesta classe. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup d'animals constituïts per nombroses cèl·lules en estat d'interdependència i agrupades en categories funcionals, que comprèn tots els animals, llevat els protozous. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Càrrec de lector. Ministeri dels dos establerts per al culte litúrgic, que pot ésser confiat als seglars, i que confereix la funció de llegir textos bíblics, llevat de l'Evangeli. El segon dels ordes menors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endurit. Relatiu o pertanyent a l'esclerosi. Relatiu o pertanyent a l'escleròtica. Coberta o capa dura, opaca, blanca, que recobreix el globus de l'ull, llevat en la seva part anterior recoberta per la còrnia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
altra també passada. Ascendents. passat de Llevat². Passat d'ell, tots els altres eren francesos. Ordre en què els fils de l'ordit s'introdueixen per les malles d'un joc de lliços o pels forats de la post o taula d'arcades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells de l'ordre dels caradriformes, que inclou els escuraflascons, limitada a tres espècies, de mida petita i dits lobulats, que llevat de l'època de la nidificació menen una vida pelàgica. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En certes corts europees, oficial palatí encarregat dels serveis domèstics del sobirà, llevat el de taula. Cardenal de la cúria romana que s'encarrega d'administrar-ne els béns i ho fa amb plena autoritat si queda vacant la Santa Seu. [...]
