FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De llevant. De les costes orientals de la Mediterrània. Teixit de seda tenyit en peça i de color llis, amb lligament de sarja de quatre lleugera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels murènids, semblant a la morena, de color llis, generalment bru més o menys fosc, a voltes tirant a vermellós (Gymnothorax unicolor). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vent suau que tendeix a venir de ponent. Teixit fi de cotó, fet amb lligat de plana, tenyit en madeixa en colors clars, llis, llistat o de quadres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, de carn seca, sovint bruna o negrosa, i himeni llis, amb agulletes o amb porus, al qual pertanyen les espècies dels gèneres Thelephora, Hydnellum i Boletopsis. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es manté dret, pla, ben llis, tibant. Les veles teses. a tesa [o a tota tesa] En tota l'extensió, sense limitació. Regar a tesa. a tesa [o a tota tesa] Sense interrupció, a totes hores. Treballar a tota tesa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta herbàcia del gènere Medicago, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, flors grogues o blaves i fruit caragolat en hèlix. melgó d'estormia Melgó de fruit llis, fent diverses voltes d'hèlix i amb un orifici al mig, propi dels [...]
