FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, de fulles totes en roseta basal, pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments estretament triangulars, i capítols d'un groc pàl·lid, amb totes les flors ligulades, solitaris al capdamunt d'un peduncle llis, que es fa a les pastures i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació de lligar. Manera d'estar lligades o unides dues o més coses. Ordre d'entrellaçament dels fils d'ordit amb les passades de trama en els teixits. lligat de plana El més senzill dels lligats, que dona teixits d'aspecte llis, sense dret ni revés en llurs cares [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Palmera de tronc llis i anellat i fulles pinnades, sovint arquejades, originària de l'illa de Lord Howe i cultivada com a ornamental (Howea belmoreana i H. forsteriana). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fons llis d'un objecte llistat, emmarcat, etc. Superfície de l'escut sobre la qual es representen les peces i les figures. Una creu de gules en un camper d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Múscul llis i circular al voltant de l'orifici de certes cavitats naturals, capaç de contraure's i cloure el dit orifici. L'esfínter de l'anus, de la veixiga de l'orina. [...]
