FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En positura de jeure. Estàtua jacent. Que encara no s'ha acceptat, s'aplica a una herència. En posició horitzontal, s'aplica a un terreny sedimentari. Terreny situat immediatament a sota d'una capa, d'una sèrie estratigràfica o d'un filó. Que fa de jacent, s'aplica a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
meu gos, quan surt de l'aigua, s'espolsa ben fort i es posa a jeure al sol. Agitar (extremitats) per alliberar-se d'alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc. Un cavall, espolsar la cua. Treure's de sobre (algú o alguna cosa que molesta). Espolsar-se les mosques. Espolsar-se un inoportú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior del cos de l'home des de les espatlles a la cintura. Tenir dolor a l'esquena, al mig de l'esquena. Rebre un cop a l'esquena caient endarrere. Caure d'esquena a terra. Jeure d'esquena. Donar l'esquena a algú. Girar-se d'esquena a algú, a alguna cosa. Caminar amb la pluja a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part dreta o part esquerra del tronc o del cos de l'ésser humà o d'un animal. Tinc dolor al costat esquerre. Jeure del costat dret. Caure de costat. Regió lateral sortint a la dreta o a l'esquerra del cos de l'ésser humà des de la cintura al començament de la cuixa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobre el camp de batalla Vèncer una batalla o combat. dormir sota sostre Dormir a cobert. no dormir algú totes les hores que té son Estar intranquil, tenir maldecaps. Jeure mort, reposar en la mort. dormir el son etern Ésser mort. Romandre inactiu, no obrar quan caldria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obscuritat relativa deguda a la intercepció dels rajos de llum. Part definida de l'espai a la qual la interposició d'un cos opac priva d'arribar els rajos de llum provinents d'un cos lluminós. Jeure a l'ombra d'un arbre. A mesura que el sol baixa, les ombres s'allarguen. Imatge [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Créixer com la mala herba. Conjunt d'herbes que creixen en un lloc. L'herba verda dels prats. Jeure sobre l'herba. Segar l'herba. fer herba Segar-la per donar-la al bestiar. en herba Abans de madurar i perdre la verdor. El blat en herba ajagut pel ruixat. Herbada 2. Infusió d'una o [...]
: abraçar, caçar, destorbar, etc. Per exemple:
En Joan abraça la Maria (la Maria és el CD).
En Pere caça perdius (perdius és el CD).
No destorbis la mare (la mare és el CD).
En canvi, són verbs intransitius aquells que no porten un complement directe, com ara arrelar, jeure, llampegar, etc. Per exemple [...]
, rajolí, ajut, jutge; Jacob, etc.
A banda d'aquesta norma general, però, hi ha les excepcions següents en què s'escriu j + e:
en els grups -jecc- o -ject-: injecció, objecció, projecció, adjectiu, conjectura, subjecte, trajecte, etc.
en alguns mots, com ara: jersei, jeure (i ajeure), jerarca [...]