Raig format per àtoms d'heli privats dels seus electrons perifèrics; és emès per substàncies radioactives. Té una trajectòria rectilínia i per la seva gran energia cinètica (una desena part de la velocitat de la llum) és altament ionitzant. [...]
Raig format per electrons d'elevada velocitat (0,98 de la velocitat de la llum) i que es propaga en una trajectòria irregular. És considerablement més penetrant que el raig alfa, ja que els electrons tenen menys massa i major energia cinètica. [...]
Radiació secundària emesa per una superfície metàl·lica exposada als raigs X. És gairebé sempre homogènia pel que fa a la longitud d'ona i aproximadament proporcional a la inversa del quadrat de la massa atòmica del metall. [...]
Radiació corpuscular formada per electrons emesos pel càtode d'un tub electrònic i accelerats per un camp elèctric. Els raigs catòdics són emprats en tubs de raigs X (on, en incidir sobre l'anticàtode, provoquen l'emissió de raigs X), en el microscopi electrònic i, especialment, en televisió, radar [...]
Radiació la natura de la qual és corpuscular. Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs alfa i beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics, els raigs còsmics, els raigs delta i els raigs positius. [...]
Radiació corpuscular formada per partícules de gran energia que incideixen en la Terra procedents de l'exterior. En gran part són protons i nuclis d'heli. Els raigs còsmics també són anomenats raigs Millikan i raigs ultra-X. [...]
