FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup extingit de protozous pelàgics, amb closca calcària i forma tubular, que visqueren del juràssic al cretaci inferior, freqüents en sediments d'aigües profundes. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l'una per un cap i l'altra per l'altre, ambdues mans per protegir-les del fred. Cilindre buit i curt que envolta un objecte. Peça tubular que serveix per a envoltar solidàriament una altra peça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gènere de calpionèl·lids caracteritzats per una closca tubular i coll estret, molt freqüents en els sediments marins dipositats en el límit entre el juràssic i el cretaci. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Barrina grossa amb què hom forada el subsol per explorar la naturalesa d'un terreny, obrir un pou artesià o de petroli, etc. Tija més o menys llarga, massissa o tubular, flexible o rígida, que serveix per a explorar, dilatar, injectar o drenar, cavitats i conductes naturals o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de mamífers de l'ordre dels xenartres, insectívors, amb el musell tubular i la llengua vermiforme, que habiten l'Amèrica Central i del Sud, a la qual pertany l'os formiguer. Individu d'aquesta família. [...]
