FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada, líquids. Xarxa, llenç, etc., de forma tubular, per a pescar, posar en comunicació un espai tancat amb l'exterior, etc. mànega de vent [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tret de canó d'artilleria. Batre una muralla a canonades. Van tirar més de vint canonades. Conducte tubular destinat al transport de fluids i eventualment de matèries granulars i pulverulentes. S'ha esbotzat la canonada de la bassa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas subterrani obert artificialment a través d'una muntanya o per sota un riu. Construcció tubular de grans dimensions, a l'interior de la qual té lloc un assaig o s'hi desplaça un material sotmès a tractament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos comprimit, amb la boca molt petita situada a l'extrem d'un musell molt llarg i tubular i la primera aleta dorsal amb una forta espina denticulada, que inclou el trompeter. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de mol·luscos que tenen al cap una sèrie de tentacles proveïts de xucladors prènsils, molts d'ells capaços de nedar ràpidament llançant aigua per un sifó tubular situat darrere el cap, per on poden també llançar un líquid negrenc semblant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que difon. Dispositiu que permet alentir un corrent de fluid per tal d'aconseguir un augment brusc de la pressió. Aparell per a modificar la distribució espacial del flux lluminós d'una font. Peça en forma d'anell que va collada al conducte tubular del carburador per tal de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça ordinàriament de metall que es posa, encerclant-lo, a l'extrem d'un bastó, d'un paraigua, d'una ombrel·la, etc., oposat al puny. Peça tubular curta emprada per a inserir-hi una altra peça a la qual protegeix. Eixamplament de l'extrem d'un tub per a encaixar-hi un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura tubular per on entra l'aire que s'insufla en un forn o una farga. Conducte adequadament perfilat per tal que el fluid que hi circula augmenti de velocitat, amb pèrdua de pressió, o augmenti la pressió, amb disminució de la velocitat. Part posterior d'un motor de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Intern, especialment en el cos social, civil, domèstic. Lluites, discòrdies, intestines. [usat generalment en pl.] Porció tubular de l'aparell digestiu que s'estén des de l'estómac a l'anus, situada, en l'espècie humana, en la cavitat abdominal. intestí gros [...]
