FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cristalls de glaç que en temps fred la boira diposita principalment sobre superfícies verticals, a les puntes i a les arestes dels objectes, i poden formar gruixos considerables creixent de cara al vent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar-se'n, desaparèixer calmant-se, mitigant-se. Tot el matí que pica però la gana no li espassa. He pres un calmant, però la migranya, el dolor, no m'espassa. Espassar-se la tempesta, la pluja, la boira. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot format per l'encaix o la fusió de dos o més mots almenys un dels quals ha sofert una reducció. Els mots boirum i cantautor són acrònims formats a partir de boira i fum i de cantant i autor, respectivament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullena de les plantes, provinent de la rosada, la pluja, les boires, etc. La boira ha deixat tan bella aigualera que no es pot entrar al bosc sense prendre un bany. No veremarem fins que s'haurà eixugat l'aigualera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir o cobrir de boira. Quan para el vent, els cims s'emboiren. Ofuscar (l'enteniment o l'esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap. La ment se m'emboira i no puc estudiar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer encallar (una nau) en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Una nau, encallar-se en un fons de roques o en un altre obstacle submarí. Un veler embarrancava a causa de la boira. El navili s'embarrancà a la platja ben bé fins a mitja llargada. Ficar-se, encallar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí. La boira va esgarriar alguns dels membres de l'excursió. Perdre el camí, perdre's separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Se li han esgarriat dues ovelles del ramat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Malura de les plantes causada per adversitats diverses, principalment per un fong paràsit afavorit per la boira o la humitat excessiva. Full prim de pasta feta amb farina, sucre i una essència, enrotllat en forma de canó. Pasteta fina de farina cuita amb motlle. Cosa de cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condensació de la boira. precipitació interceptada Precipitació que no arriba directament al sòl, ja que és aturada per les capçades dels arbres. Separació d'un solut d'una solució en forma de precipitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar la desaparició (d'una cosa) per esvaniment de les seves parts integrants. El sol ha dissipat la nuvolada. El vent dissiparà la boira. Dissipar el seu temps, la seva joventut. Dissipar la salut, les forces. Aquesta aigua dissipa. Desaparèixer progressivament una cosa. La [...]
