FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic (,) que indica una inflexió o una pausa breu en el discurs. punt i coma V. punt. En mat., signe gràfic (,) que separa, en una fracció decimal, la part decimal de la part entera. Interval musical molt petit equivalent a la novena part del to sencer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exponent d'una potència d'un nombre fix, la base, que iguala un nombre donat. logaritme decimal Logaritme la base del qual és el nombre 10. logaritme natural [o logaritme neperià] Logaritme la base del qual és el nombre e. logaritme vulgar Logaritme decimal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda anglesa que abans del pas a la notació decimal equivalia a una dotzena part del xíling i actualment equival al centè d'una lliura esterlina. Moneda d'un penic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de classificar; l'efecte. Classificació sistemàtica. Classificació arxivística. classificació decimal Classificació bibliogràfica, expressada per mitjà de xifres aràbigues, que es basa en una divisió primera de deu matèries o grups [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de numerar; l'efecte. Canviar la numeració de les cases d'un carrer. Art d'expressar tots els nombres amb un nombre limitat de mots i de signes. Numeració parlada. Numeració escrita. Numeració decimal. Numeració aràbiga. [...]