FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de mots propis d'un idioma, d'una activitat, d'un camp semàntic, d'una regió. Vocabulari hebreu. Vocabulari mèdic. Vocabulari de les Terres de l'Ebre. Cabal de mots que coneix o usa un autor, una persona. Per la seva edat aquest nen té un vocabulari molt ric. Repertori d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complicat per refinament excessiu, molt recaragolat i artificiós. És un pedant i li agrada emprar un idioma preciosista i rebuscat. Tot i ésser una idea rebuscada ens va semblar bona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les llegendes. Narració llegendària. De fama reconeguda. Un personatge, un heroi, llegendari. Llibre que conté llegendes. Conjunt de llegendes d'un lloc, d'un personatge, d'un idioma determinats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestació de la llengua en l'ús individual que un parlant en fa en un moment determinat. Llengua, idioma. La parla catalana. Forma de parlar, dialecte, accent. Té una parla dolça. La parla andalusa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que parla. Persona capaç de realitzar una activitat lingüística perquè coneix la seva llengua. Els parlants d'un idioma. En heràld., que conté un objecte que interpreta gràficament el significat d'un cognom. Un escut parlant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment polític i sociocultural desenvolupat a Occitània, que tendeix a la recuperació de la personalitat nacional, de la llengua, de les institucions i de les fonts de poder occitanes. Element lingüístic de l'occità passat a un altre idioma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de l'Església cristiana d'Egipte. A l'alta edat mitjana, habitant d'Egipte. Relatiu o pertanyent als coptes o a llur religió. Església copta. Art copte. Llengua semítica, avui extingida, derivada de l'antic egipci i conservada com a idioma litúrgic. Relatiu o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua romànica, especialment nom amb què designaven llur idioma vulgar les persones que parlaven una llengua romànica. Narració oral o escrita, sovint amb il·lustracions, de les aventures d'un heroi. El romanç de la guineu. Els romanços de cavalleria [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el nord-occidental i el valencià. Preparar (un sistema informàtic) d'acord amb una sèrie de paràmetres perquè funcioni de la manera desitjada. S'ha de configurar la impressora nova. Va anar a l'opció d'idioma i va configurar el navegador en català. [...]
