FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de volar d'un punt a un altre. Fer un ocell una llarga volada. Ha fet una altra volada i ha caigut mig mort. En pocs anys ha pujat a director general: quina volada! Al començament del poema l'autor pren una gran volada, que després no pot seguir. Un artista de gran volada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar el vol. Arrencar el plor, la suor. Arrencar el bull. Davant d'infinitiu introduït per la preposició a, començar bruscament l'acció indicada per aquell infinitiu. Arrencar a volar, a córrer. Arrencar a plorar, a suar. Un animal, un vehicle, iniciar el moviment de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas subterrani. Excavació, subterrània o a cel obert, feta per extreure mineral. Excavació feta per fer volar amb un explosiu una fortificació. mina d'aigua Galeria subterrània per a captar i conduir aigua. Lloc en la massa d'un terreny d'on s'extreuen metalls, minerals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció que els ocells fan amb brins, molsa, plomissol, etc., per pondre-hi els ous, covar-los i criar els petits. Un niu de gafarrons. Un ocell que havia fet el niu en una teulada. Afollar nius. Els petits deixen el niu quan ja saben volar. caure del niu Ésser molt ingenu, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Anthropoides virgo). grua del paradís Ocell de la família dels gruids, propi de l'Àfrica meridional (Anthropoides paradisea). Estel, especialment de paper. Fer volar una grua. Màquina que serveix per a aixecar pesos grossos i transportar-los d'un lloc a un altre més o menys distant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per un peu, en què hi ha representada la Terra i els accidents de la seva superfície. Bomba o bufeta de goma que s'infla i es fa volar o serveix de joguina o guarniment. globus aerostàtic Aeròstat sense motor, consistent en un receptacle que conté un gas més lleuger [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de cuina Insecte de l'ordre dels dictiòpters, adaptat als estatges humans, omnívor nocturn i incapaç de volar (Blatta orientalis). Defecte de tissatge consistent a restar alguns fils consecutius fent basta indeguda en el teixit. Lletres mal formades. Fer escarabats. Prisma de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de locomoció en què consisteix el volar dels ocells i d'altres animals. El majestuós vol de l'àguila. Tenir un vol ràpid, segur. Alçar, agafar, un ocell el vol. Toc de campanes en què es venten totes alhora llargament. Un vol de campanes. Volada d'un ocell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Extremitat toràcica dels ocells que, juntament amb una altra d'igual, els serveix generalment per a volar. Una gavina amb les ales esteses. Estendre, obrir, batre, les ales. Dormir amb el cap sota l'ala. en ales de Emportat per. Ànim, coratge. Agafar ales. Donar ales a algú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte dípter, d'uns 6 mil·límetres de llarg, bru fosc, amb ales transparents i una trompa amb què xucla les substàncies sucoses, que es troba en totes les parts habitades del món (Musca domestica). Hi havia un silenci que s'hauria sentit volar una mosca. caure com [...]
