FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptar a la representació dramàtica. Dramatitzar una novel·la, un episodi històric. Exagerar el caràcter conflictiu (d'un esdeveniment de la vida real). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que adapta o permet adaptar. Persona que adapta, especialment la que fa una adaptació literària, cinematogràfica o teatral. Peça que, aplicada a un aparell, un dispositiu, etc., permet d'acoblar-hi altres peces. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dispositiu que permet l'acoblament entre diferents sistemes o entre els diferents components d'un sistema. acoblador acústic Dispositiu que permet adaptar un sistema informàtic a un sistema acústic, especialment a un aparell telefònic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adaptar (el mànec) a la dolla d'una eina. Introduir (una cosa) en el buit que presenta una altra disposat perquè aquella pugui adaptar-s'hi. Connectar mitjançant un endoll. Desendolla la ràdio, que he d'endollar l'aspiradora. Ajuntar les boques (de dos canons o tubs). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habituar a un clima diferent del nadiu, adaptar a un clima foraster o estrany. Aclimatar la canya de sucre. No ha pogut aclimatar-se a Suècia. Fer que (una cosa) arreli o prosperi en un indret diferent d'aquell en què ha tingut el seu origen. Aclimatar un costum. Aclimatar les arts. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar caràcter personal (a alguna cosa). Personalitzar una dedicatòria. Referir-se a una persona determinada. Parlarem dels alumnes en general, sense personalitzar. Acomodar a les necessitats d'una persona determinada. Personalitzar un crèdit. En inform., adaptar l'aparença o el [...]
