FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La corda més gruixuda i que dona el so més greu en els instruments de corda, com el violí o la guitarra. Registre de l'orgue de tubs tapats que sonen una octava més baixa del que correspondria a la seva llargada. Joc de clavecí, que sona a l'octava greu. Campana de so [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Violació greu de la llei moral, que en dret constitueix una infracció punible de caràcter greu. Cometre un crim. crim de lesa majestat Crim comès contra el sobirà de l'Estat. crim d'alta traïció Crim contra la seguretat de l'Estat. crim de guerra Infracció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un tracte de paraula (sobre alguna cosa). Ahir vaig emparaular els mobles. Em sap greu, però ja m'he emparaulat amb la Mercè. Els presos s'havien emparaulat de no complir amb l'església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descarregar (algú) d'una culpa. Qui el podrà exculpar d'una falta tan greu? Provar que (algú) no és culpable. La declaració d'aquell testimoni l'exculpà davant del tribunal. Tot i que s'exculparà, el trobaran igualment culpable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l'home en la dona. Alteració en l'individu de sexe femení en el qual es manifesten caràcters sexuals secundaris masculins, com ara hirsutisme o veu greu, a causa de diversos trastorns endocrins. [...]
