FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Senda o camí que porta dret a una banda, especialment que serveix per a abreujar el camí. Allà la carretera, el camí, fa una gran volta, però hi ha una drecera per on es pot pujar al castell en 10 minuts. Sent al molí, agafarem la drecera, una drecera que hi ha. fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
costats de la roda d'una barca gran i serveix d'esglaó per a poder-hi pujar des de la platja. Peça de fusta semblant a la bigota però d'un sol ull, emprada en les embarcacions llatines. Joc de pilota valenciana en què la pilota s'ha de fer passar per damunt d'una corda fixada a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tres més un. Un noiet de quatre anys. Les quatre estacions de l'any. Els quatre punts cardinals. Els quatre costats d'un quadrat. Els quatre cantons del Call. Pujar els esglaons de quatre en quatre. Nombre natural que segueix el tres, 4. Dos i dos són quatre. El que fa quatre en una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc elevat des d'on els oradors adreçaven la paraula al poble en l'antiguitat. Lloc elevat, amb ampit, des d'on els oradors parlen en una assemblea deliberant. Pujar un orador a la tribuna. Trona1 1 1. Mitjà que hom utilitza per a expressar la seva opinió o difondre un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pujar, transportar a un nivell més alt. Elevar l'aigua d'un pou mitjançant una bomba. Elevar una càrrega des del fons d'una mina a flor de terra. L'aigua del pou s'eleva ella sola fins a flor de terra. Elevar-se en un dirigible italià. Portar a un càrrec, una dignitat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça petita d'os, de vori, de nacre, de fusta, etc., amb què es marquen els punts que es guanyen en el joc. Peça de determinats jocs com el dòmino, el parxís, les dames, etc. Peça petita que serveix per a fer funcionar certs aparells. Tinc una fitxa per a pujar als [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vehicle per al transport de persones, que consisteix en una caixa amb seients sostinguda per dues o quatre rodes i tirada per cavalls, muls, etc. Un cotxe de cavalls. Un cotxe tapat, destapat. Un cotxe de lloguer. Pujar en un cotxe. Anar amb cotxe. Automòbil 2. cotxe bomba Vehicle en el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parar o de parar-se. Feren parada a Banyoles. Lloc en què para o pot parar un vehicle de transport públic perquè puguin pujar o baixar els passatgers. Parada obligatòria, discrecional, de l'autobús. A l'edat mitjana, hostal de camí públic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sèrie d'esglaons des d'un nivell a un altre que permet de pujar o davallar caminant de l'un a l'altre. Una escala de marbre. Una escala exterior. La barana de l'escala. L'ull de l'escala. La caixa, el buc o el badalot de l'escala. Una escala mecànica. Els trams o rams, els replans o [...]
