FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de les branques d'un arbre des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense. Semblant a la capçada d'un pi descomunal. Bancal que es prepara per sembrar-hi una mena de llegums, verdura, etc. Element decoratiu que consisteix en un cordonet que es col·loca al capdamunt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prendre l'aspecte de vidre. La mirada de la vella s'ha envidriat. Els ulls del cadàver s'envidriaran. Esdevenir rígid, trencadís. La verdura s'ha envidriat. Envidriar-se el suro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals triangulars alabardades, flors unisexuals, reduïdes, agrupades en espiga densa, i fruit enclòs en unes bràctees sovint espinoses, cultivada com a verdura (Spinacia oleracea). espinac de carn Blet blanc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Batuda, herba dallada, etc., que, a conseqüència d'una ploguda, s'amassa i es fa difícil de netejar. Blat de panada. Messes ajagudes, difícils de segar. Pasta cuita al forn, farcida de cabell d'àngel, carn, peix o verdura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les poligonàcies, de fulles sagitades i gust àcid, corrent als prats de dall i de vegades cultivada com a verdura (Rumex acetosa). agrella borda Pa de cucut de bosc. agrella de fulla rodona Badola. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les cariofil·làcies, de fulles glauques i flors blanques amb el calze molt inflat, pròpia de les vores de camins i d'altres indrets una mica ruderals, els rebrots de la qual, quan encara són tendres, poden ésser consumits com a verdura (Silene [...]