Acció d'irritar o d'irritar-se; l'efecte. Una irritació de la pell, dels bronquis, dels intestins. Calmar la irritació. [...]

La imminència d'un perill, esverar. No res l'esparvera. Amb la tempesta, el bestiar s'esparverava i no el podien calmar. [...]

Compost tricíclic amb dos anells benzènics condensats amb un de paratiazina, emprat com a antihelmíntic. Compost derivat de substitució de la fenotiazina, emprat per a calmar la hiperactivitat neuromuscular. [...]

Fer cessar de cremar, de donar llum. Apagar el foc. Apagar un incendi. Apagar el llum. Cessar de cremar, de donar llum. Apagar-se el foc. El ciri s'apaga. Calmar, extingir. Apagar la set. apagar el foc de l'enemic Desmuntar les seves bateries. apagar la calç Convertir-la d'òxid en [...]

Fer desaparèixer o minvar un estat d'excitació, agitació, violència (en algú o en alguna cosa), calmar. Això apaivagarà la seva còlera. Portar (algú) a sentiments plàcids, de pau, de concòrdia. Està molt irritat: vegeu d'apaivagar-lo [...]

. Apaivagar, mitigar, calmar, (la ferocitat, la ira, la malvolença, l'odi).  [...]

un membre), anestesiar, insensibilitzar. Abans de llevar-li l'ungla li han adormit el dit. Calmar (un dolor, una pena, la tristesa, etc.). El guix pastat, el morter, el formigó, endurir-se. Hem d'acabar l'envà abans no s'adormi el ciment.  [...]

nervis considerats com a seu de l'estat d'excitació d'una persona. Irritar els nervis. Calmar els nervis. Un atac de nervis. Sofreix molt dels nervis. Té els nervis de ferro. tenir els nervis de punta Ésser molt fàcilment irritable. tenir nervis Estar nerviós. Part d'alguna [...]

v tr calmar, asserenar, desenutjar.  [...]

v tr 1 [calmar] desalterar p fr, tranquilizar, calmar. 2 [desassedegar] apagar (o quitar) la sed.  [...]