[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 adormir, fer dormir. Adormecer a un niño meciéndolo, adormir un infant bressant-lo. 2 fig adormir, ensopir, calmar, mitigar. v pron 3 [amodorrarse] endormiscar-se, ensopir-se, abaltir-se. 4 fig [un miembro] adormir-se, insensibilitzar-se. Se me ha adormecido la [...]
v tr 1 [aligerar] alleugerir. Aliviar una carga, alleugerir una càrrega. 2 [mitigar] alleujar. Aliviarle la responsabilidad, alleujar-li la responsabilitat. 3 alleujar, calmar, mitigar. Los calmantes alivian el dolor, els calmants alleugen el dolor. 4 [una pena] alleujar, endolcir. 5 [el luto [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aplacar(la ira) amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival. calmar(->) amansir(->) assossegar mitigar(la ira, etc.) pacificar desenquimerar desenfadar desenfuriar desenutjar desarmar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Planta herbàcia, de la família de les compostes, que viu en prats i llocs humits dels Pirineus. Hom en feia servir el rizoma polvoritzat, com a esternutatori, i per a calmar el mal de cap. [...]
v tr 1 amansar, domesticar. Amansir un llop, amansar a un lobo. 2 [el caràcter d'una persona] amansar, apaciguar. 3 [la ferocitat, la ira, la malvolença, l'odi] amansar, apaciguar, calmar. v pron 4 amansarse. [...]
v tr 1 [moderar] templar, temperar, atenuar, moderar, suavizar. 2 [un sentiment, dolor, passió] atemperar, calmar. Per fi temperà el seu enuig, por fin atemperó su ira. 3 mús templar. v pron 4 [acomodar-se] atemperarse, acomodarse, adaptarse. Temperar-se a les circumstàncies, atemperarse a las [...]
Pranaiama en què el iogui va alternant la respiració, inspiració i expiració, per una banda del nas i per l'altra, fent petites pauses entremig i tapant-se ara un nariu, ara l'altre, que té com a objectiu purificar els conductes energètics i calmar la ment. [...]
