FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca tallada de l'arbre. Un ram de llorer. El ram de la Passió. Caçar amb ram. Manoll de flors, d'herbes, etc., que serveix d'adorn. Un ram de flors. El ball de rams. Part o divisió d'una ciència, d'un art, d'una professió o d'una altra activitat. Un ram del saber [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
nau però més petit, per bé que més gran que la caravel·la. Embarcació ràpida de línies fines al servei del capità d'una nau o del comandament d'un vaixell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet del gènere Suillus, de l'ordre de les boletals, d'himeni en tubs, barret típicament viscós i carn tova, que es corca fàcilment. Molleric de barret brunenc, de carn blanca o groga, aromàtica, i de cama amb granulacions brunes i fines, freqüent a les pinedes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ésser algú una pólvora Ésser molt irascible. Substància sòlida reduïda artificialment a partícules molt fines. Pólvores de talc. Cosmètic en pols que és aplicat especialment sobre el cutis, com a afait. pólvores d'algarot Pólvores blanques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més herbes. Voleu herbes o cafè? herbes per al brou Verdures com l'api, els naps, els porros, la pastanaga, etc., que serveixen per a preparar el brou. finesherbes Assortiment de plantes aromàtiques com l'all, l'estragó, el julivert, etc., que s'utilitza per a adobar alguns plats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
manera de la perforadora. Faixa pintada molt prima. Sortint helicoidal d'un caragol o vis. Membre de motllura molt prim. Pla llarg i estret que, en una motllura, forma angle al costat d'una mitjacanya, d'un bordó. Tira prima i estreta de boix que hom empra per a adornar mobles de fustes fines, caoba [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
histològica que consisteix en la introducció d'una substància en un material biològic per tal de donar-li consistència i poder-lo tallar en seccions fines o ultrafines. Tractament d'una mostra de sòl amb productes aglutinants per tal de poder-ne fer talls microscòpics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Complir-la. mantenir un secret No divulgar-lo. Donar (a algú) els mitjans necessaris per a viure, fornir-li els aliments necessaris. Ell sol manté tota la família. Mantenir-se d'herbes. Afirmar amb persistència. Jo mantinc que això no és veritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interfibril·lar i conferir-los així una flexibilitat que faciliti l'adob i fer-les més fines, més llises, més netes pel costat de la flor i més suaus al tacte. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Un pom d'essència. Ram petit de flors, d'herbes oloroses. Un pom de clavells. Una noia com un pom de flors. Manat, feix petit, de galindaines. Fruit complex en la formació del qual intervenen el tàlem, que esdevé carnós, i els carpels, que constitueixen un cos coriaci [...]
